sábado, 7 de abril de 2007
viernes, 9 de marzo de 2007
PORTA DE COCENTAINA
PORTA DE COCENTAINA DE MOISÈS GIL
SOBRE ESCULTURA PÚBLICA:
1. La manifestació artistica es un fet comunicatiu, de reflexió, de fer pensar a l’espectador, al vianant, al poble.
2. Traure lart al carrer es un fet noble i conseqüent, apropar l’art a tot el mon es tasca de les institucions públiques i en hem de felicitar tots per aquesta iniciativa.
3. Enriqueix el patrimoni cultural del poble i els nostres nets o besnets ho agrairan, com nosaltres agraïm als nostres avanpassats que mos han deixat la sala daurada, el castell, etc.
4. Aquestes intervencions fan pensar, reflexionar, gaudir de les formes, etc. transmeten les inquietuts de nosaltres, els artistes del poble al segle XXI.
5. Per les ubicacions dels conjunts escultòrics, estos es converteixen en referents, tant com a hites, com identificatius del nostre poble.
SOBRE LA ESCULTURA PORTA DE COCENTAINA:
L’escultura te una intencionalitat, dialogar amb l’espectador i eixir al seu encontre,
1. Referència a la Cocentaina en la seua plenitud mitgeval, fent un record per a la memòria, contemporaneizada per UNA PORTA, que forma part de les antigues muralles i que es la zona mes important conceptualment d’un espai tancat.
2. Identifica la forma de ser dels socarrats, orgullós del seu passat i optimiste al seu futur on OBRI LES PORTES al mestizatge cultural que actualment vivim.
3. Podem parlar sobre els arcs triunfals, on conmemoraen els logros, sobre tot de batalles, aquesta escultura com a arc de triunf dels avanços tecnològics, de la inquietut dels socarrats i honrrar la memòria d’aquells que han contribuit ha fer Cocentaina lo que actualment es, un poble de futur e inquiet a mes de sensible.
4. La escultura: “Porta de Cocentaina” entronca en les poètiques contemporanees del segle XXI, es una peça del nostre temps, que es fa resò de tot allò que ens ocupa i preocupa.
5. Les bases estétiques i poètiques, baix el procés d’investigació personal, vol fusionar les dos ghrans corrents de les avanguardes artístiques del segle XX, per una part el matemàtic i reduccioniste: CONSTRUCTIVISME, i per altra, la que obri el cor als sentiments: EXPRESIONISME. Aquesta simbiosis carrega conceptualment el discurs semàntic de l’obra.
6. Vol ser el simbol de l’entra al poble, el recibiment, l’acolliment, la personalitat oberta dels socarrats. En la que estigam representats per mig d’una escultura a l’aire llire i que veu tot hom.
7. El traspasar una porta suposa moltes coses, en les que cap resaltar: no saps el que hi-ha al darrere, voler buscar allò que no es sap en ments inquietes, la poètica del traspasar desde un mon a un altre, el concepte del EROS y el TANATOS, tot açò ho podem trobar analitzan i reflexionant al voltant de l’obra.
LA TÈCNICA ESCULTÒRICA:
Aquesta escultura trata de fer vibrar al espectador en lo que de repte suposa. Un atreviment a les lleis físiques i de l’equilibri estructural a nivell perceptual o visual.
1. En l’obra predominen dos elements, el ferro rovellat i l’alumini. Que dialoguen entre sí potenciant el discur semantic.
2. En base a una estructura de vigues de ferro disimilar al carbono, es recubreis a base de planches de acer CORTEN de 5mm, tot soldat entre sí. El Corten es una aleació de acer, carbono i coure, el cual fà que siga incorruptible, està un any rovellantse, es paraliza i la propia cobertura de rovell el impermeabilitza contra agresións físiques. Ho podem comprobar en les escultures: el Peine de Los Vientos de Chillida, que es troben a vora mar i no están gens alterades. El alumini, com tots sabem es un material que no s’altera per el pas del temps. O siga, que tindrem escultura per a temps.L’estudi, tant estètic – formal com de resistència a l’aire fan que este es deslice per les planches superiors evitant fer una vela.
SOBRE ESCULTURA PÚBLICA:
1. La manifestació artistica es un fet comunicatiu, de reflexió, de fer pensar a l’espectador, al vianant, al poble.
2. Traure lart al carrer es un fet noble i conseqüent, apropar l’art a tot el mon es tasca de les institucions públiques i en hem de felicitar tots per aquesta iniciativa.
3. Enriqueix el patrimoni cultural del poble i els nostres nets o besnets ho agrairan, com nosaltres agraïm als nostres avanpassats que mos han deixat la sala daurada, el castell, etc.
4. Aquestes intervencions fan pensar, reflexionar, gaudir de les formes, etc. transmeten les inquietuts de nosaltres, els artistes del poble al segle XXI.
5. Per les ubicacions dels conjunts escultòrics, estos es converteixen en referents, tant com a hites, com identificatius del nostre poble.
SOBRE LA ESCULTURA PORTA DE COCENTAINA:
L’escultura te una intencionalitat, dialogar amb l’espectador i eixir al seu encontre,
1. Referència a la Cocentaina en la seua plenitud mitgeval, fent un record per a la memòria, contemporaneizada per UNA PORTA, que forma part de les antigues muralles i que es la zona mes important conceptualment d’un espai tancat.
2. Identifica la forma de ser dels socarrats, orgullós del seu passat i optimiste al seu futur on OBRI LES PORTES al mestizatge cultural que actualment vivim.
3. Podem parlar sobre els arcs triunfals, on conmemoraen els logros, sobre tot de batalles, aquesta escultura com a arc de triunf dels avanços tecnològics, de la inquietut dels socarrats i honrrar la memòria d’aquells que han contribuit ha fer Cocentaina lo que actualment es, un poble de futur e inquiet a mes de sensible.
4. La escultura: “Porta de Cocentaina” entronca en les poètiques contemporanees del segle XXI, es una peça del nostre temps, que es fa resò de tot allò que ens ocupa i preocupa.
5. Les bases estétiques i poètiques, baix el procés d’investigació personal, vol fusionar les dos ghrans corrents de les avanguardes artístiques del segle XX, per una part el matemàtic i reduccioniste: CONSTRUCTIVISME, i per altra, la que obri el cor als sentiments: EXPRESIONISME. Aquesta simbiosis carrega conceptualment el discurs semàntic de l’obra.
6. Vol ser el simbol de l’entra al poble, el recibiment, l’acolliment, la personalitat oberta dels socarrats. En la que estigam representats per mig d’una escultura a l’aire llire i que veu tot hom.
7. El traspasar una porta suposa moltes coses, en les que cap resaltar: no saps el que hi-ha al darrere, voler buscar allò que no es sap en ments inquietes, la poètica del traspasar desde un mon a un altre, el concepte del EROS y el TANATOS, tot açò ho podem trobar analitzan i reflexionant al voltant de l’obra.
LA TÈCNICA ESCULTÒRICA:
Aquesta escultura trata de fer vibrar al espectador en lo que de repte suposa. Un atreviment a les lleis físiques i de l’equilibri estructural a nivell perceptual o visual.
1. En l’obra predominen dos elements, el ferro rovellat i l’alumini. Que dialoguen entre sí potenciant el discur semantic.
2. En base a una estructura de vigues de ferro disimilar al carbono, es recubreis a base de planches de acer CORTEN de 5mm, tot soldat entre sí. El Corten es una aleació de acer, carbono i coure, el cual fà que siga incorruptible, està un any rovellantse, es paraliza i la propia cobertura de rovell el impermeabilitza contra agresións físiques. Ho podem comprobar en les escultures: el Peine de Los Vientos de Chillida, que es troben a vora mar i no están gens alterades. El alumini, com tots sabem es un material que no s’altera per el pas del temps. O siga, que tindrem escultura per a temps.L’estudi, tant estètic – formal com de resistència a l’aire fan que este es deslice per les planches superiors evitant fer una vela.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
